Estant centrada en una de les classes, no recordo quina, de sobte va trencar el silenci que m’envaïa una veu que va transmetre’m molta confiança , i a partir d’aleshores l’entorn fou més càlid. Des d’un primer moment el que em transmeté es felicitat i optimisme.
L’envolta una aura d’energia positiva constant, i molta naturalitat. Tot i que mostra molta fortalesa i seguretat, darrera hi trobo una persona tant sensible com una flor quan perd els pètals.
Sempre enganxada a la seva motxilla, d’on hi penja la jaqueta. Tarannà distret; sembla talment que els seus pensaments l’absorbeixin. Això sí, té un somriure extraordinari.
Socialment, amiga dels seus amics. Amb inquietuds tant en grup com individualment. Participa en diverses colles castelleres, on no hi pot fer el paper d’enxaneta, doncs amb la seva força i energia la seva tasca més important és la de fer pinya. D’altre banda toca la flauta travessera, el que no puc dir és com sona perquè no l’he escoltat mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada