El dia 11 de desembre vaig recitar el poema que ens havia demanat la Rosa Soler per la seva assignatura.
Vaig consultar molts poemes abans de decidir-me i finalment vaig escollir “Un sonet per a tu” de Miquel Martí i Pol, perquè em va agradar més que la resta i per la importància del poeta.
Quan em va tocar sortir a recitar el poema estava molt nerviosa, però vaig aconseguir tranquil·litzar-me i recitar amb una velocitat correcte que donava temps al públic de assimilar els versos. Crec que també vaig marcar bé les pautes que tocaven i d’un volum de veu adequat.
Vaig mostrar una seguretat que sovint em manca en les exposicions orals, per aquests motius vaig quedar satisfeta amb la meva intervenció.
Vaig consultar molts poemes abans de decidir-me i finalment vaig escollir “Un sonet per a tu” de Miquel Martí i Pol, perquè em va agradar més que la resta i per la importància del poeta.
Quan em va tocar sortir a recitar el poema estava molt nerviosa, però vaig aconseguir tranquil·litzar-me i recitar amb una velocitat correcte que donava temps al públic de assimilar els versos. Crec que també vaig marcar bé les pautes que tocaven i d’un volum de veu adequat.
Vaig mostrar una seguretat que sovint em manca en les exposicions orals, per aquests motius vaig quedar satisfeta amb la meva intervenció.
Un sonet per a tu
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodiaque
sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada